Les noies de Barcelona

[Canción]

Autor del texto

Joan Serracant Manau

Partes de la obra

De les belleses de Barcelona, 
són les xicotes preuat tresor, 
que amorosides formen corona, 
que és seda i nàcar, joiell i flor.
Quan per les Rambles passen airoses 
i el seu somriure s'emporta, el vent, 
en les parades, les flors flairoses
les hi rendeixen acatament.

    Les noies de Barcelona, 
    prou saben de fer patir; 
    el seu somriure acarona 
    i amb els uns us fan glatir.

Com si d'escuma fossin tallades, 
les noies tenen igual blancò
i com les ones pel vent rissades, 
tenen el ritme d'una cançó.
Les noies brunes barcelonines 
d'ulls de misteri i liavi arborat, 
de les muntanyes Montserratines, 
porten la flaire d'eternitat.

    Les noies de Barcelona, etc.

En l'hora blava barcelonina,
quan les donzelles formen estol,
fineix la tarda i el jorn declina,
prò en llurs mirades hi ha un raig sol.
Es flama viva que es neguiteja
dins d'un cor jove ple d'il.lusió;
d'un cor que alegre saltironeja,
prò quan estima, ho fa amb passió.

    Les noies de Barceloina, etc.

Ediciones

Texto: en Joan Serracant Manau, Cançons catalanes i castellanes, Tipografía Ribera, Sabadell, hacia 1920

Comentarios

Se desconoce si Jacinto Guerrero llegó a poner música a este texto. Su publicación fue hecha en la Tipografía Ribera de Sabadell, dirigida por Ramón Ribera i Llobet (1882-1957), hijo de Magi Ribera i Martínez, el fundador de la imprenta. Estuvo especialmente activa en los años veinte.