Autor del texto
Partes de la obra
De les belleses de Barcelona,
són les xicotes preuat tresor,
que amorosides formen corona,
que és seda i nàcar, joiell i flor.
Quan per les Rambles passen airoses
i el seu somriure s'emporta, el vent,
en les parades, les flors flairoses
les hi rendeixen acatament.
Les noies de Barcelona,
prou saben de fer patir;
el seu somriure acarona
i amb els uns us fan glatir.
Com si d'escuma fossin tallades,
les noies tenen igual blancò
i com les ones pel vent rissades,
tenen el ritme d'una cançó.
Les noies brunes barcelonines
d'ulls de misteri i liavi arborat,
de les muntanyes Montserratines,
porten la flaire d'eternitat.
Les noies de Barcelona, etc.
En l'hora blava barcelonina,
quan les donzelles formen estol,
fineix la tarda i el jorn declina,
prò en llurs mirades hi ha un raig sol.
Es flama viva que es neguiteja
dins d'un cor jove ple d'il.lusió;
d'un cor que alegre saltironeja,
prò quan estima, ho fa amb passió.
Les noies de Barceloina, etc.
Ediciones
Texto: en Joan Serracant Manau, Cançons catalanes i castellanes, Tipografía Ribera, Sabadell, hacia 1920
Comentarios
Se desconoce si Jacinto Guerrero llegó a poner música a este texto. Su publicación fue hecha en la Tipografía Ribera de Sabadell, dirigida por Ramón Ribera i Llobet (1882-1957), hijo de Magi Ribera i Martínez, el fundador de la imprenta. Estuvo especialmente activa en los años veinte.