Les noies de Barcelona

[Canción]

Año de composición

1920 hacia

Autor del texto

Joan Serracant Manau

Partes de la obra

De les belleses de Barcelona, 
són les xicotes preuat tresor, 
que amorosides formen corona, 
que és seda i nàcar, joiell i flor.
Quan per les Rambles passen airoses 
i el seu somriure s'emporta, el vent, 
en les parades, les flors flairoses
les hi rendeixen acatament.

    Les noies de Barcelona, 
    prou saben de fer patir; 
    el seu somriure acarona 
    i amb els uns us fan glatir.

Com si d'escuma fossin tallades, 
les noies tenen igual blancò
i com les ones pel vent rissades, 
tenen el ritme d'una cançó.
Les noies brunes barcelonines 
d'ulls de misteri i liavi arborat, 
de les muntanyes Montserratines, 
porten la flaire d'eternitat.

    Les noies de Barcelona, etc.

En l'hora blava barcelonina,
quan les donzelles formen estol,
fineix la tarda i el jorn declina,
prò en llurs mirades hi ha un raig sol.
Es flama viva que es neguiteja
dins d'un cor jove ple d'il.lusió;
d'un cor que alegre saltironeja,
prò quan estima, ho fa amb passió.

    Les noies de Barceloina, etc.

Ediciones

Texto: en Joan Serracant Manau, Cançons catalanes i castellanes, Tipografía Ribera, Sabadell, hacia 1920

Comentarios

Se desconoce si Jacinto Guerrero llegó a poner música a este texto. La fecha de composición tomando como referencia la edición del texto. Su publicación fue hecha en la Tipografía Ribera de Sabadell, dirigida por Ramón Ribera i Llobet (1882-1957), hijo de Magi Ribera i Martínez, el fundador de la imprenta. Estuvo especialmente activa en los años veinte.